Divendres la classe em va agradar molt per una senzilla raó: l' "efecte mosquit".
"Els grans canvis no es fan de la nit al dia, d'un dia per l'altre, si no que triguen a produir-se - va dir en Pitu pensatiu, mirant les seves alumnes amb els ulls plorosos per l'emoció i tot aguantant-se les ulleres trencades amb la mà esquerra perquè no li caiguessin" (M'he inspirat... jejeje)
No va, parlant seriosament; estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. És cert que les revolucions no es produeixen a l'instant, sinó que es triga en apreciar el canvi anhelat. Primer has de posar l'aigua a bullir i, fins que no està prou calenta per afegir-hi els ingredients, passen uns minuts...
No pots esperar que les coses canvïn així perquè sí, sinó que has d'anar burxant al teu voltant fins que , senzillament, passa. Això és l'efecte mosquit, anar-te guanyant la gent del teu voltant mica en mica per arribar a cridar amb força sumant cadascuna de les veus. Pimer en convences un, aquest t'ajudarà a convéncer-ne un altre, i així anirem fent fins que es produeixi el canvi que esperàvem (poden passar anys, fins i tot segles; però, per què no? aquest canvi es pot produir). No podem pretendre canviar les coses al nostre gust sempre que ho vulguem, a l'instant, perquè no tothom té la mateixa manera d'entendre i fer les coses. Per això, per canviar el futur (i ara sí, ja aprofundim en l'educació) hem d'anar a poc a poc. Hem d'anar fent petits gestos que ens ajudin a convéncer a qui tenim al costat que el que nosaltres proposem fer seria un gran canvi. Costós i difícil, però positiu. Hem de, per dir-ho d'alguna manera més col·loquial, vendre la moto. Segurament quan entrem a treballar en algun centre les coses no seran flors i violes, i potser tindran unes bases i unes maneres d'organitzar-se que no s'assemblaran a les nostres. Però hem d'anar xuclant mica en mica, com el mosquit, i anar avançant en el nostre objectiu de fer un ensenyament de més qualitat i molt millor del que tenim. Seran ells, els infants, el nostre futur. El futur d'una societat que, depèn de l'educació que hagi rebut, serà d'una manera o altre. L'educació que ells/es rebin condicionarà el rumb de la societat.
Hem de ser nosaltres els que intentem canviar el sistema. Però evidentment, no ho podem fer de qualsevol manera. No podem pretendre convertir-nos en "Che Guevaras" i fer la revolució d'un dia per l'altre. Ja se sap el que diuen... oi?
POC A POC I BONA LLETRA! Així és com s'aconsegueixen les coses...
"Els grans canvis no es fan de la nit al dia, d'un dia per l'altre, si no que triguen a produir-se - va dir en Pitu pensatiu, mirant les seves alumnes amb els ulls plorosos per l'emoció i tot aguantant-se les ulleres trencades amb la mà esquerra perquè no li caiguessin" (M'he inspirat... jejeje)
No va, parlant seriosament; estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. És cert que les revolucions no es produeixen a l'instant, sinó que es triga en apreciar el canvi anhelat. Primer has de posar l'aigua a bullir i, fins que no està prou calenta per afegir-hi els ingredients, passen uns minuts...
No pots esperar que les coses canvïn així perquè sí, sinó que has d'anar burxant al teu voltant fins que , senzillament, passa. Això és l'efecte mosquit, anar-te guanyant la gent del teu voltant mica en mica per arribar a cridar amb força sumant cadascuna de les veus. Pimer en convences un, aquest t'ajudarà a convéncer-ne un altre, i així anirem fent fins que es produeixi el canvi que esperàvem (poden passar anys, fins i tot segles; però, per què no? aquest canvi es pot produir). No podem pretendre canviar les coses al nostre gust sempre que ho vulguem, a l'instant, perquè no tothom té la mateixa manera d'entendre i fer les coses. Per això, per canviar el futur (i ara sí, ja aprofundim en l'educació) hem d'anar a poc a poc. Hem d'anar fent petits gestos que ens ajudin a convéncer a qui tenim al costat que el que nosaltres proposem fer seria un gran canvi. Costós i difícil, però positiu. Hem de, per dir-ho d'alguna manera més col·loquial, vendre la moto. Segurament quan entrem a treballar en algun centre les coses no seran flors i violes, i potser tindran unes bases i unes maneres d'organitzar-se que no s'assemblaran a les nostres. Però hem d'anar xuclant mica en mica, com el mosquit, i anar avançant en el nostre objectiu de fer un ensenyament de més qualitat i molt millor del que tenim. Seran ells, els infants, el nostre futur. El futur d'una societat que, depèn de l'educació que hagi rebut, serà d'una manera o altre. L'educació que ells/es rebin condicionarà el rumb de la societat.
Hem de ser nosaltres els que intentem canviar el sistema. Però evidentment, no ho podem fer de qualsevol manera. No podem pretendre convertir-nos en "Che Guevaras" i fer la revolució d'un dia per l'altre. Ja se sap el que diuen... oi?
POC A POC I BONA LLETRA! Així és com s'aconsegueixen les coses...
UTILITZEM L'EFECTE MOSQUIT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada