ARRIBA LA PRÒPIA GESTIÓ DEL TEMPS

Sí. S'acaba el curs (com sempre amb doble vessant, el pol positiu i el pol negatiu...) i ens toca acabar tota la feina. En aquesta assignatura, ja no farem més classes teòriques. A partir d'ara, nosaltres serem qui gestionarem el nostre propi temps i, per tant, ens organitzarem com considerem oportú per acabar el curt i tenir-lo enllestit pel dia que toca.

Així doncs, hem començat a treballar en el guió tècnic que, espero, tindrem acabat la setmana que bé. Voleu saber de què anirà el nostre? Aquí en teniu una petita pinzellada!

"Un matí una dona, en aixecar-se del llit, se n’adona que està morta perquè veu el seu cadàver estirat al llit, just al seu costat (ella és l’ànima del cadàver!), però no se’n recorda de quina ha estat la causa de la seva mort. A partir d’aquí, es fa un flashback i es retrocedeix en el temps per reconstruir els fets i veure què ha passat durant el dia anterior (què li va passar el dia abans? Com ha mort? Són preguntes que es resoldran al llarg del curt)".

I fins aquí puc llegir! Si voleu anar fent un seguiment del procés de gravació, entreu al blog que hem creat per l'ocasió; hem pensat que estaria bé fer-ne un i penjar allà fotos i breus explicacions sobre com està anant cada sessió de rodatge!

L'EFECTE MOSQUIT!

Divendres la classe em va agradar molt per una senzilla raó: l' "efecte mosquit".

"Els grans canvis no es fan de la nit al dia, d'un dia per l'altre, si no que triguen a produir-se - va dir en Pitu pensatiu, mirant les seves alumnes amb els ulls plorosos per l'emoció i tot aguantant-se les ulleres trencades amb la mà esquerra perquè no li caiguessin" (M'he inspirat... jejeje)

No va, parlant seriosament; estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. És cert que les revolucions no es produeixen a l'instant, sinó que es triga en apreciar el canvi anhelat. Primer has de posar l'aigua a bullir i, fins que no està prou calenta per afegir-hi els ingredients, passen uns minuts...

No pots esperar que les coses canvïn així perquè sí, sinó que has d'anar burxant al teu voltant fins que , senzillament, passa. Això és l'efecte mosquit, anar-te guanyant la gent del teu voltant mica en mica per arribar a cridar amb força sumant cadascuna de les veus. Pimer en convences un, aquest t'ajudarà a convéncer-ne un altre, i així anirem fent fins que es produeixi el canvi que esperàvem (poden passar anys, fins i tot segles; però, per què no? aquest canvi es pot produir). No podem pretendre canviar les coses al nostre gust sempre que ho vulguem, a l'instant, perquè no tothom té la mateixa manera d'entendre i fer les coses. Per això, per canviar el futur (i ara sí, ja aprofundim en l'educació) hem d'anar a poc a poc. Hem d'anar fent petits gestos que ens ajudin a convéncer a qui tenim al costat que el que nosaltres proposem fer seria un gran canvi. Costós i difícil, però positiu. Hem de, per dir-ho d'alguna manera més col·loquial, vendre la moto. Segurament quan entrem a treballar en algun centre les coses no seran flors i violes, i potser tindran unes bases i unes maneres d'organitzar-se que no s'assemblaran a les nostres. Però hem d'anar xuclant mica en mica, com el mosquit, i anar avançant en el nostre objectiu de fer un ensenyament de més qualitat i molt millor del que tenim. Seran ells, els infants, el nostre futur. El futur d'una societat que, depèn de l'educació que hagi rebut, serà d'una manera o altre. L'educació que ells/es rebin condicionarà el rumb de la societat.

Hem de ser nosaltres els que intentem canviar el sistema. Però evidentment, no ho podem fer de qualsevol manera. No podem pretendre convertir-nos en "Che Guevaras" i fer la revolució d'un dia per l'altre. Ja se sap el que diuen... oi?

POC A POC I BONA LLETRA! Així és com s'aconsegueixen les coses...

UTILITZEM L'EFECTE MOSQUIT!!!

PER MIRAR I OPINAR...

Remenant per casa vaig trobar una pel·lícula que ja havia vist fa uns anys: "The wall", de Pink Floyd. Em va venir de gust tornar-la a veure. Quan la vaig veure era bastant més petita i no vaig entendre pràcticament res. Aquest cop, volia provar sort... i tot i que segur que se'm van escapar moltes coses, vaig mirar d'interpretar-la bastant més acuradament...

Us deixo aquí uns fragments de la pel·lícula, amb el videoclip de la cançó "Another brick in the wall", del mateix grup.

UN APUNT MUSICAL...

Ahir vaig tornar a escoltar aquesta cançó, després de molt de temps. Es diu "Ja faré cap", d'Els Pets. Feia anys que no m'havia parat a escoltar la lletra, atentament. Ahir, abans d'anar a dormir, vaig decidir reproduir-la al meu iPOD i em van venir al cap moltes coses que hem dit a l'assignatura, sobretot en algun fragment en concret. En poc més de 3 minuts, hi apareixen força conceptes sobre els quals hem anat debatent i reflexionat: infants que passen un munt d'hores davant la TV, tota la informació que pots arribar a tenir al teu abast sense moure't ni de casa, adults que van sempre enfeinats i pendents del rellotge tot el dia,...

En fi... aquí la teniu, amb lletra i tot!

Assegut davant la porta

d´un cafè on el temps s´hi atura,

veig la gent que sempre va atabalada.

Quin destí ens empeny a córrer?,

on va el tren sempre tan de pressa?,

vull guaitar i desxifrar cada paisatge.

Un exèrcit de corbates

amb el mòbil van enraonant,

gesticulen i s´enfaden,

sembla que faran tard a algun lloc.

El món va massa ràpid.

El món no s´espera ni un instant.

Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.

No veig nens amb bicicleta,

els carrers desolats supliquen,

de segur se´ls ha cruspit una pantalla.

Qui els dirà quan plora un arbre?,

Com sabran quan somriu la lluna?,

Innocent!, potser això ja no té importància.

Sense moure´t ni de casa,

el planeta pot ser al nostre abast.

S´esmicolen les distàncies,

però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.

El món va massa ràpid.

El món no t´espera ni un instant.

Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.

Si en cada revolt

miréssim a qui deixem enrere,

ens trobaríem solsen un vagó d´alta velocitat.

El món va massa ràpid.

El món no m´espera ni un instant.

Se me´n fot, jo anar fent, ja faré cap.

EXPODIDÀCTICA 2008

Bon dia i bona hora!

Ahir vam anar al saló d'Expodidàctica a visitar la fira, i també a fer ràdio en directe. Com és lògic i ja m'esperava, m'ho vaig passar d'allò més bé! Vaig arribar cap a les 14:20h, i fins les 20h no me'n vaig anar! Em vaig endur un munt d'informació interessant (molta relacionades amb les TIC i les TAC, grans protagonistes del saló) i algun material de regal, de passada. I bé, la ràdio... ja us ho podeu imaginar! Feia temps que no en feia, i tenia aquella sensació del principi, aquelles ganes boges de començar, aquella eufòria.

Gràcies Pitu per aquesta gran experiència!!

Només dir que, després de provar-ho nosaltres, crec realment que XTEC.Ràdio és un gran recurs educatiu. La veritat és que els infants poden aprendre moltíssimes coses fent ràdio. Qualsevol aspecte que treballin a l'aula, el poden transformar en un programa de ràdio (una història, un concurs, un informatiu,...). I a més a més de passar-s'ho bé i adquirir nous coneixements, també aprenen a treballar en grup i a col·laborar entre tots, a organitzar-se (el temps que volen que duri cada secció del programa si en fan més d'una, quan han de posar una música o ha de parlar algú en un moment concret, quina és la funció de cada un dels nens, etc.), a pactar i a arribar a acords (nanos amb diverses idees que han de negociar i arribar a un acord per tirar endavant el programa que estiguin fent triant la idea que els sembli més adeqüada, o agafant les dues i extraient-ne una de nova, etc.) i moltíssimes coses més!