No em puc creure que ja s'hagi acabat. Tot ha anat tant ràpid... jha finalitzat el 1r curs a la universitat!! Gairebé sense adonar-me'n, en un obrir i tancar d'ulls. He après moltíssimes coses aquest any. Sense ser-ne del tot conscient he anat "xuclant" informació, experiències, opinions que han fet canviar la meva manera de percebre el món...
En aquesta assignatura en concret, he après un munt de coses. Coses que ni tant sols em podia imaginar que podria arribar a apreciar. Coses que m'han fet cometre errors però que, a la vegada, m'han servit per saber com rectificar i millorar després. Coses que m'han fet pensar, reflexionar, questionar-me tot el que m'envolta. Coses que, segurament, o almenys espero que així sigui, ja mai oblidaré.
Si he de recalcar algun aspecte en concret de tot plegat, destacaria la idea que és fonamental (de fet, imprescindible) educar els infants en comunicació audiovisual. Els nanos estan envoltats de suports audiovisuals i tecnologies en el seu dia a dia i, com és lògic, aquests els influeixen moltíssim, ja que conviuen amb ells (i cada vegada hi hauran de conviure en un grau més alt). Els entra molt fàcilment tot el que perceben i se'ls queda gravat al cap com una taca de lleixiu al jersei. Actualment, donat el paper que juguen les imatges en la comunicació dins aquesta societat, és imprescindible desenvoupar una "cultura de la imatge". En aquesta cultura, l'educador és una peça clau, ja que ha d'ensenyar als nanos a ser crítics i selectius amb tot allò que veuen i els envolta. Els ha d'ensenyar a descodificar aquest excés d'informació que els arriba i a qüestionar-se les coses, a no creure's tot allò que els diuen i veuen sinó a comprovar-ho tot per ells mateixos. Per aquesta raó, el mestre ha d'estar preparat i s'ha d'anar formant contínuament en aquest aspecte. S'ha de tenir en compte que els audiovisuals són un mitjà molt seductor i atractiu de cara als infants i que, l'utilització i la pròpia elaboració d'aquests com a recurs educatiu són una molt bona fórmula per a treballar tot tipus d'aspectes amb els infants (tant referents a les diverses assignatures, com pel que fa als valors, el treball en equip, la imaginació i la creativitat,...). Els mitjans audiovisuals són molt potents en l'àmbit educatiu; juguen, i jugaran en un futur, un paper molt fort.
A més a més de tot el que he dit anteriorment, penso que treballar els audiovisuals amb els infants obre un ventall de possibilitats molt ampli. Es fomenta el treball en grup, la col·laboració i la cooperació entre tots. Fa que es millori la convivència i que els nanos vulguin compartir moltíssimes coses, que es motivin i vulguin expressar tot el que estan sentint o pensant amb els altres, que vulguin treure cap a fora totes les seves idees i inquietuds. És a dir, afavoreix el desenvolupament del llenguatge per una necessitat de comunicar a l'exterior tot el que els passa pel cap. Evidentment, el més important però, és que deixin volar la imaginació i puguin arribar a ser creatius, que puguin elaborar ells mateixos bons suports audiovisuals. Està molt bé que sàpiguen ser crítics i selectius, és un fet importantíssim, però la creació també és un aspecte igual o més important a treballar... Sense creació no hi ha originalitat, sense originalitat hi ha monotonia, la monotonia porta a l'avorriment, l'avorrimet fa aparèixer la desmotivació i, aquesta, en últim terme, fa que no hi hagi aprenentatge possible... i, lògicament, tot plegat té repercussions en un futur, en la manera en com es projecti el món en el qual vivim... S'ha de treballar la creativitat a fons, i aixó es pot aconseguir amb els audivisuals.
Tot això no ho dic per dir, sinó que ho he comprovat jo mateixa en primera persona. Amb el curt que hem fet, he vist que realment s'aprèn tot això, i molt més de fet! Ara sembla que entenc una mica més que abans com funciona el llenguatge audiovisual (la importància de l'elecció dels plans i els moviments de càmera, que no es trien perquè si; la importància de l'elecció de la música de cada escena, si és que n'hi ha; la importànica que tenen l'organització i la planificació de cada sessió, el posar-se d'acord amb tot el grup per treballar; etc.). Durant el procés de realització del curt, ens hem equivocat molts cops. Hem hagut de tornar a repetir escenes on ens havíem adonat que hi havia algun error en algun detall. Hem hagut de parlar, proposar, escoltar i negociar per a posar-nos d'acord. Hem hagut de debatre quins serien els millors moviments de càmera i plans per cada escena pensad. Hem tingut problemes de formats amb els vídeos... I, malgrat totes les complicacions que se'ns han presentat, hem sabut tirar endavant, tenint en compte el conjunt d'errors comesos en un passat perquè no es tornessin a repetir. Al cap i a la fi, les complicacions que et puguis trobar també formen part del procés d'aprenentatge...
En definitiva, penso que m'he enriquit molt com a persona a partir de tot el que he après dins i, sobretot, fora de l'aula. He fet un gir brutal en la meva manera de veure, pensar i fer les coses en comparació a fa uns anys enrere. Ara, em paro a qüestionar-me coses que mai se m'havien passat pel cap qüestionar. Obro els ulls i analitzo tot el que m'envolta (o ho intento...) per poder aprendre com més coses millor, i després mirar de transmetre-les als meus futurs alumnes, els infants (evidentment, a la vegada que aquests també m'ensenyen a mi. No oblidem que l'educació, i sobretot parlant en termes del món audiovisual, ha de fer-se a partir de la interacció real, la transversalitat, l'intercanvi i el compartir coneixements des d'una relació horitzontal. L'aprenentatge doncs, és i ha de ser mutu; mai només per part dels infants [els mestres no som posseidors d'una veritat absoluta!]).
Es pot dir que he après a construir tots els camins en l'avui, pel demà, per dir-ho d'alguna manera...
Per tot això i més, moltes gràcies a totes per aquestes estones compartides.
I també, per descomptat, a tu, Pitu.
QUE PASSEU UN BON ESTIU!!! ;)
